Acompanyats del professor del Seminari de tesina, Dr. Jaume Aymar, els alumnes del Màster de Patrimoni de l'Església i d'Arqueologia i Arts van visitar l'arxiu de la Basílica dels Sants Just i Pastor, on els va acollir el seu arxiver, el sr. Josep Capdevila.

Aquest va iniciar la trobada amb una xerrada sobre la figura de l’arxiver, que ha anat variant al llarg dels anys. Fins a les revolucions liberals del segle XVIII, el degà o ardiaca major de la catedral era el titular de la parròquia i delegava la cura de l’ofici pastoral a un rector o vicari perpetu, que també vetllava pels llibres parroquials.

Alhora, hi havia una comunitat d’una vintena de beneficiats que assumien les nombroses causes pies fundades pels fidels i s’ocupaven de la gestió d’un arxiu propi. La documentació també era gestionada pels membres de la Junta d’Obres i els Germans de les Confraries, que eren majoritàriament laics. Per tant, els documents es classificaven en diferents indrets de la parròquia i segons el criteri dels seus gestors.

Amb la reforma de Trento, l’arxiu parroquial va iniciar les sèries sagramentals, és a dir, la sistematització del format dels diferents registres de baptismes, confirmacions, òbits, matrimonis, status Ecclesiae o llibres de compliment pasqual.

S’entén, doncs, que la documentació ara reunida en un únic arxiu abans de l’any 1936 i de 1954 estava dispersa per diversos llocs de l’església segons l’entitat que n’era responsable.

El document més antic és un un pergamí del fons Duran de l’any 1173, pel qual Pere Guillem i la seva esposa Maiassèn donen a Ramon de Camp els seus drets sobre una vinya a la parròquia de Caldes de Montbui. El primer dels llibres parroquials és un registre d’òbits de l’any 1388 portat per la comunitat de preveres.

Els alumnes van tenir l'oportunitat de veure una mostra de documents de diferents èpoques i de conèixer un altre dels arxius parroquials on es conserva, a més de la documentació pròpia, la del fons Gualbes (llinatge de l'alta burgesia establert a Barcelona al segle XIV) i la del fons Duran (comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada al segle XVII).

La riquesa dels arxius eclesiàstics és un tresor fonamental per a qualsevol estudiant, historiador o persona interessada en recopilar dades per la seva investigació.